Era el matí seguent a la nit de la aurora de Cullera, Javi havia deixat el seu cotxe mal aparcat i sel emportà la grua. Despres de fer unes cridades vingueren a arreplegarnos i ens portaren a Algemesí, de camí en el cotxe Javi estava feliç, de repent va dir: -Ara quant arribe a casa vaig a vore "Las crónicas de Narnia"... no importava res.
1 comentario:
al lorooooooo!!!!!!!!!!!!!! jajajajajjaaajja...
la danza del vientre!
Publicar un comentario