Ni han dies que te despertes i penses que tot funciona normal, que potser te acabe anant millor de lo esperes, fas plans, inclus somies en que ixiran be... Es la naturalea humana potser, per que li pasa a molta gent, i hui, una volta mes, me ha pasat a mi...
No se ya cuantes ne van, per sque sincerament no les conte, pero esta puñalada m'ha fet mes mal de lo que pensaba, pot ser, per que ella pareixia ta bona persona, no se... me donaba la sensacio de que que podia confiar, de que al cap i a la fí, tinc tant que donar que qui millor que ella pa arreplegar-ho... pero bueno, va a ser que no, va a ser que me torne a equivocar, i no li tire la culpa, ni li reproche res per que no puc culparla ni reprocharli res... simplement diu i fa el que sent.
Pero bueno, m'ha fet mal, i m'ha fet mal per culpa meua, yo pense per que algu ha de tindre la culpa, i no es el dimoni, per que se que ell es colega... I un colega no te gasta la mateixa broma tantes voltes. Ha de ser culpa meua.
I es que al final no se que pensar... Me canse de pensar "con mi escudo o sobre el", com els bons espartanos lo que pasa es que sempre es "sobre el", i son massa voltes... Tal volta lo que deuria de fer, es partir la meua espasa per la mitat, despues de caure derrotat en batalla, com feien els Íberos (que me pillen mes propet), pa qui ningú la puga gastar mai mes, ni siquiera yo.. Per que el enemic es massa fort, esta massa organitzat, o es que yo baixe correguent la montaña, en el cor en una má i en el altra les ganes de agradar, directament al camp de batalla, on inevitablement, acaba siguent cementeri de sentiments...
"Ten vens?" Es lo que pregunte per dins, i per fora se me posa cara de tonto, sabent que acabare en cara de tonto i ningú vindrá, per que lo que se diu per dins, se diu massa baixet pa sentirse, i en realitat fa por que se sentga per que a la mitat els sona a mentira, i l'altra mitat espera sentir-ho pa ferte sentir mal... al final acabes per no dir res, i esperar "a ver que pasa", mai pasa res...
I me canse, me canse de ser "superbon xic", de "no me pensaba que series aixina", de "millor sigam amics per que no va a funcionar" (i tu que saps? si segurament acabaras en el que pijor te trate, que trist que eres...) Bueno pero aço funciona aixina, per lo vist. I aixina pase, per el mati en clase, per la vespra en el gimnasio suant tot el rencor, la rabia, la tristessa, el "seré tal i com diuen?", i al final men entre a la ducha (calenteta per favor) i me ho lleve tot de damunt... fins al sandemá.
Y es que "el que encontró el amor, no lo buscaba tanto..." diu Bunbury, y te rao, igual lo que tinc que fer es pasar, i pasar, i pasar... y a lo millor al final sona la campana. Y es que ya me dona tot igual, si dema mateixa se acabará el mon, me buscaria un bon puesto a on contemplar e espectacle, sempre elegant i amb el somriure a la cara, com te que ser... pdr aixo, com ya estic hasta la polla, pues res, a pasar... menos mal que els bons Ibers anaven acompañats sempre de bons Ibers, fins que morien, i no tenien por de pelear una volta, i un altra... encara que tambe estarien hasta la polla de luchar, pero naixien pa aixó, i a aixo se dedicaben per que sabien que ho podien donar tot...
Estic hasta la polla de que me jusguen per el que dic i no per el que faig, per que mai faig prou, i cuant mes faig acabe fent massa, i per aixo me condeneu, no teniu ni puta idea, no sabeu valorar, ni escoltar, ni fer sentir be... aunque no perc la fé, segurament alguna me puga cagar la cara, i aixo espere, pero de moment...AGUA!
Estic hasta la polla de que se diguen mentires de mi, de ser una persona a la que no val la pena coneixer, ni siquiera escoltar, sabeu que? vosatros se ho pergueu, i ho dic llunt de la arrogancia, pero ho dic.
Bueno, me dona igual que aço no ho vaja a llegir ningú, igual es una puta merda despues de llegir 5 linees, pero me dona igual, es lo que ni ha... Me dona igual.
I ara a vore quina te collons de vindre i obrirme la gabia, a vore si al final m'envole i soc lliure, que es lo que vuic....
Me dona igual que ho llegiu, me dona igual qui ho aneu a llegir, me dona igual el que penseu despres de llegir-ho... me dona igual el que digueu... i me dona igual que hi hajen massa faltes de ortografia. Sincerament me dona igual, per que les coses que mai te diré, no les sentiras mai, per que tu no voldrás...
